Vicente Segrelles, autor del programa de la Festa Major

31 de juliol de 2008

La portada del programa de la Festa Major de Cubelles 2008 presenta la imatge d’un drac i dels diables de l'Agrupació de Balls Populars de Cubelles com a símbols festius del bestiari popular

Vicente Segrelles ha estat l’encarregat de dissenyar la portada del programa de la Festa Major de Cubelles 2008, que presenta la imatge d’un drac com a símbol festiu del bestiari popular. També apareix el castell com a element identificatiu del municipi.

Vicente Segrelles va néixer a Barcelona l’any 1940. El seu pare era un gran aficionat a la pintura i els invents i el seu oncle, José Segrelles, un il•il·lustrador i aquarel•lista reconegut internacionalment, cosa que va marca el seu futur professional. Amb només 6 anys s’aixecava a les sis del matí per dibuixar, d’amagat dels pares. Primer va ser delineant, després portadista, i finalment dibuixant de còmic. Al llarg de la seva carrera, Segrelles ha experimentat amb diferents tècniques de representació com ara l’aquarel·la, tinta xina, gouache, i oli aquarel·lat per arribar finalment al dibuix per ordinador.
 
El primer contacte amb el món de la il•lustració professional el va tenir el 1960 quan l’Editorial Afha li va encarregar les il•lustracions de "L’Odisea" i "La Iliada". Durant uns anys va treballar per a diferents agències publicitàries i el 1968 va fer una col•lecció de cromos per Editorial Bruguera. Un any després comença a col•laborar amb l’agència de dibuixants Selecciones Ilustradas i el 1970 abandona definitivament la publicitat per dedicar-se a la il•lustració. A mitjans dels 70 col•labora a la revista Interviu, al mateix temps que treballa com a dissenyador de portades per Selecciones Ilustradas i, posteriorment, per Norma Agency, on s’especialitza en temes de fantasia i ciència-ficció. El 1980 Segrelles aconsegueix el seu primer gran èxit mundial amb “El Mercenario”, personatge que va creat per a la revista Cimoc.
 
Amb “El Mercenario”, Segrelles aixeca passions. Creu que el seu éxit podia haver nascut per varies circumstàncies. Per una banda, la tècnica a l’oli que va utilitzar que no era habitual. I, de l’altra, que va triar la temàtica que més li va venir de gust, introduint totes les seves aficions: els avions, l’edat mitjana amb les seves armadures i fantasia. També va cridar l’atenció l’estil realista i sobre tot l’acabat que donava la pintura a l’oli i els rèptils voladors, el tractament cinematogràfic o l’originalitat d’algunes escenes. I sobretot considera que va influir molt que coincidís amb el moment d’auge que el còmic a color, vivia en aquells anys.
Cansat de la tècnica de l’oli, al 1998 va començar a experimentar amb l’ordinador per a la creació dels seus dibuixos ja que necessitava un canvi. Segrelles considera que l’ordinador va salvar El Mercenario. L’artista queda meravellat de les possibilitats que li permet aquesta nova eina. Li resulta molt més còmode que l’oli per a crear les seves imatges i a més li facilita portar personalment tot el procés editorial, como escanejar, retocar i manipular les imatges.
 
En quan a la senzillesa de pintar a l’oli, sobre paper o dissenyar sobre una tableta d’ordinador, l’autor considera que és exactament igual de difícil o fàcil pintar d’una forma que d’una altra. Si l’autor no sap dibuixar o pintar la màquina l’ordinador no ho farà per ell. Segrelles creu que l’ordinador és un pinzell més, un pinzell que només fa el que se li mana.
 
 
Vicente Segrelles fa més de vint anys que viu a Cubelles, prop l´estació, i s´hi troba molt bé. Primer va viure, només quinze dies, en un pis per comprovar si li agradava com a lloc de residència. Curiosament, Segrelles va arribar a Cubelles atret per tres il·lustradors que ja hi vivien. Amb tot han passat els anys i l´artista segueix content de ser cubellenc.
 
Actualment, Segrelles està jubilat, però com a persona activa que és ha decidit provar altres camps com és l’escultura a través del fang. Una de les seves passions són les maquetes. Per això, un dels seus propòsits és fer una fragata de finals del segle XVIII, així com dedicar part del seu temps a documentant-se per descobrir coses noves.