L'Ajuntament treballa en l'elaboració d'un conveni amb Arqueovitis per impulsar el jaciment ibèric de la Mota de Sant Pere

7 de setembre de 2022

Patrimoni local manté la seva aposta per la riquesa històrica de l'espai i prepara la confecció d'un programa d'activitats i la millora de condicionament de l'espai per poder desplegar noves campanyes

L'Ajuntament de Cubelles treballa en l'elaboració d'un conveni amb la Cooperativa Arqueovitis per impulsar el jaciment ibèric de la Mota de Sant Pere. Aquest dimarts 6 de setembre la regidora de Patrimoni, Alexandra Corvillo, s'ha reunit amb membres de l'equip de la Cooperativa per iniciar els treballs de redacció d'aquest document per a treballar en activitats conjuntament per promocionar i impulsar l'espai. Així mateix ho ha explicat Corvillo, en declaracions a l'emissora municipal.

D'aquesta manera, Patrimoni local manté la seva aposta per la riquesa històrica del poblat ibèric. En aquest sentit, treballa per millorar el seu condicionament per poder desplegar tant noves campanyes com la confecció d'un programa d'activitats que apropi a la població l'espai declarat Bé Cultural d'Interès Local. Així mateix ho explicava a l'emissora municipal.

Amb la futura signatura d'aquest conveni l’Ajuntament de Cubelles i la Cooperativa ArqueoVitis volen seguir impulsant aquest projecte que aporti noves dades arqueològiques sobre el jaciment iber.

Les últimes excavacions han confirmat més de 350 anys d'activitat al jaciment ibèric de la Mota de Sant Pere

Durant el temps que la Cooperativa Arqueovitis ha estat treballant al jaciment ibèric de la Mota de Sant Pere s’han efectuat diverses actuacions que confirmen el potencial arqueològic del poblat situat a tocar de la desembocadura del Foix que té una extensió d'1,5 hectàrees. Fins al moment s’ha identificat una gran muralla defensiva (segle IV aC) que arriba fins a més de 2 metres de profunditat. Es tractaria d'una de les muralles de l'època ibèrica més importants del Penedès i de Catalunya.

Els arqueòlegs han diferenciat dues zones. A la zona 1 hi ha un temple però no havien aparegut restes de vida quotidiana. Els seus indicis indiquen que el temple tenia unes funcions de culte per a la comunitat on es feien rituals ja que s'ha trobat un altar amb diferents enterraments de sacrificis d'animals i també d'un nadó. De fet, en les diferents campanyes realitzades s’han localitzat diverses restes òssies d’animals domèstics com els porcs, les ovelles o les cabres, així com una barreja de restes ceràmiques, entre d'altres coses.

A la darrera campanya arqueològica realitzada a la zona 2 han aparegut restes de recintes on hi havia una llar de foc així com nombroses restes de ceràmica i un enterrament d'una ovella amb un collaret de pasta vítria Entre les restes descobertes destaquen les restes relacionades amb la vinya i el vi, com restes de ceràmica ibèrica d'entre els anys 500 i 400. A més, durant la intervenció s'ha descobert un nou barri. Han estat les primeres excavacions en profunditat, fet que ha permès descobrir elements sobreposats corresponents a tres etapes. Les restes confirmen que la ciutat a peus del Foix va estar activa més de 350 anys. L'espai més modern, del segle IV aC, conté recintes amb llars de foc i l'enterrament d'una ovella amb un ritual insòlit. Una segona capa està datada del segle V aC i mostra un forn de pa comunitari, carrers empedrats i un possible magatzem. Finalment, la fase més antiga és del segle VI aC i s'hi han trobat fragments de ceràmica de copes Jònies i àmfores tipus Tagomago.