L'Ajuntament de Cubelles lliura el Pàmpol de la 37a Festa de la Verema a Ramon Gómez Marcillas

7 de setembre de 2024

L'homenatjat ha dedicat trenta-cinc anys a la terra: "La pagesia ha estat mitja vida per mi quan a Cubelles la gent vivia de l'agricultura i la ramaderia"

El Pàmpol de la 37a Festa de la Verema l'ha rebut el cubellenc, Ramon Gómez Marcillas. El Ramon de Cal Baró, tal i com és conegut, va nèixer a casa de pagès. El seu pare i la seva mare, quan es van casar, van agafar la masoveria de Cal Baró i allí el nostre homenatjat va passar mitja vida, envoltat de camp, collint tot tipus de verdures, hortalisses i fruites. Va treballar la vinya i va conrear cereals. Aleshores, tot creixia... i sense regar. Feien vi i oli, i com a totes les cases de Cubelles d’aquella època, tenien un corral amb cabres, conills i gallines. Eren pràcticament autosuficients. 

Al costat del seu pare va aprendre molt. Va viure una vida senzilla, connectada a la terra, a les estacions i a la cura de les bèsties. Tota la família s’implicava en les feines del camp, dedicaven moltes hores de treball cada dia i així tots els dies de l’any. De ben petit, al costat dels seus germans, treia herbes de les tomaqueres, netejava el galliner, plegava les olives que queien a terra i anava darrera els veremadors per arreplegar els grans de raïm.

La feina del camp era dura. Eren temps d'escassetats. Però a pagès val a dir que no es passava gana perquè collien de tot. Les escalivades de la seva mare alhora d'esmorzar feien les jornades més planeres. 

Les dècades passen i els tractors comencen a substituir la feina que sempre s’havia fet amb animals. Les tècniques de treball evolucionen i a la Masia de Cal Baró no en deixen passar una.  I mentre a la masia d’en Garrifa aixafaven el raïm amb els peus, ells ja disposaven d’una màquina que els separava el most de la brisa, (les pells i les llavors). I així naixia cada any el vi de la família, conreat de les vinyes de garnatxa, macabeu i carinyena que tenien.   

La seva família passa 35 anys de masovers a Cal Baró, des de 1953 fins al 1988. El nostre homenatjat és l'últim dels germans que hi treballa fins que el seu pare es jubila. A ell li agrada molt la terra. Però arribat el moment de fer el relleu, veu complicat viure de la terra. Cada dia que passa és menys rendible. Amb el cor comprimit, decideix deixar l'ofici de pagès. Fa un pas endavant i mira pel futur de la seva família, vol donar estudis als seus fills...  Així que canvia les eines del camp per les de carnisser, on hi passa l’altre mitja vida, fins que es jubila.

Ara torna a fer de pagès. Ajuda a un dels seus germans que té un tros de terra a Sumella. Arregla i retalla les oliveres al cunyat de la Immaculada, al Vendrell. I al Tron, al Pallars Subirà també poda els arbres de quasi tot el poble i carrega bales de palla per alimentar les vaques que hi tenen allà. També té un hortet propi amb vuit gallines, quatre de rosses i quatre de blanques. Aquestes passen millor la calor. Content de rebre aquest pàmpol, fa extensiu aquest reconeixement a tots els pagesos que es dediquen encara a l’agricultura a Cubelles i, també, a aquells que com ell, s’han vist  obligats a deixar l’ofici de pagès. 

Molt vinculat sempre amb la cultura i les tradicions de Cubelles, el nostre homenatjat amb el Pàmpol 2024, no ha perdut mai de vista el focus de la proximitat, en cap aspecte de la seva vida: campaner, geganter, graller, music del sac de gemecs, casteller, cantaire, jutge de pau, pregoner de la Festa Major... i un llarg etcètera. Però, la pagesia sempre hi és: l'estima. Per això, segueix treballant i defensant la nostra terra.

Per tot plegat, l’Ajuntament de Cubelles ha atorgat el Pàmpol 2024 a Ramon Gómez Marcillas.

Recupera el programa especial Festa de la Verema 2024 de Ràdio Cubelles.