Escrita per Josep Maria Benet i Jornet l'any 1962, l'obra `Una vella, coneguda olor' ens transporta a la vida sense gaire esperança del proletariat a la Barcelona després de la Guerra Civil. Una proposta que el Grup de Teatre del Casal de Cultura portarà a escena aquest dissabte 28 de setembre a les 22 h a la sala sòciocultural (gimnàs escola Charlie Rivel). I que es podrà tornar a veure l'endemà diumenge 29 de setembre, a les 19:00h. al mateix lloc. 

 

Una vella, coneguda olor

Josep Maria Benet i Jornet (1940-2020) fou un dramaturg barceloní considerat un dels principals renovadors del teatre català. Les seves primeres obres s’inscriuen en el marc del realisme històric i van evolucionant més endavant cap a models de crítica social. Una vella, coneguda olor (1963) planteja una reflexió sobre l’estat d’insatisfacció de l’individu respecte al seu context social, representat aquest pels problemes de la gent d’un pati de veïns en la Barcelona dels anys seixanta. Una visió crítica i realista de la misèria, la tristesa i la manca de futur que es patien en aquell temps. Una vella, coneguda olor és una peça realista en tres actes ambientada al Raval barceloní. És la història de l'enfrontament de Maria, la noia protagonista, contra un barri que detesta i tanmateix no en pot escapar. Benet va seguir desenvolupant l'ambient i els personatges de l'obra a Baralla entre olors (1979) i Olors (1998), fins a configurar l'anomenada «trilogia de les olors».

Argument

L'acció se situa en l'estiu del 1962 als patis interiors d'una illa de cases al barri vell de Barcelona. Maria és una noia que treballa de peixatera a contracor. Viu en un ambient tancat on dominen les converses de pati entre dones i del qual vol fugir. No congenia amb les veïnes (Dolors, Eulàlia, Neus) i s'enfronta amb Mercè, la seva mare, i Manel, el seu germà. A la vegada, Maria competeix amb Teresa, filla dels forners que gaudeix d'una millor situació econòmica, per Joan, un pixatinters amb vel·leïtats intel·lectuals. La notícia de l'enderroc d'algunes cases per construir una nova avinguda dona esperances a la protagonista. Això no obstant, quan Maria s'assabenta que encara haurà d'esperar uns quinze anys perquè es realitzi el projecte urbanístic, veu truncades les seves aspiracions i es lliura a Joan, en qui veu l'única escapatòria per a la seva situació, tot i que abans l'havia rebutjat per qüestions morals. Finalment, però, Joan l'abandona per Teresa, amb qui s'ha promès en secret per interès econòmic.