El Carnestoltes ja regna a Cubelles

28 de febrer de 2025

Aquest dijous al vespre, acompanyat de les concubines, el rei Carnestoltes ha ofert un sermó carregat de sàtira sobre tota mena de temes. El podeu recuperar al nostre canal de you tube.

 

Aquest dijous al vespre, acompanyat de les concubines, el rei Carnestoltes ha ofert un sermó carregat de sàtira sobre tota mena de temes.

 

  

Sermó del Rei Carnestoltes de Cubelles 2025

 

Escolteu bé, gent del poble,

Des del més alt fins al més noble.

Ajunteu-vos, grans i petits,

que avui parlarem dels maleïts.

 

D’aquells que insulten sense honor,

que no construeixen, sols fan pudor.

D’aquells que llencen verí i fang,

però amaguen el rostre covardament a l’Instagram.

 

I vosaltres, sí, de l’Ajuntament,

que veieu el poble, patint el vent.

Que  deixeu que l’ombra es faci gran,

mentre el silenci us fa ignorant.

 

Aquest sermó és per tots plegats,

pels que governen, pels que no “follen” i pels pringats.

Perquè el poble no es mereix fang,

sinó una veu forta i un cor brillant.

 

Cubellencs i cubellenques, el Rei ha tornat!

Amb plomes i purpurina, preparat per regnar!

Després d’un any a l’infern esperant,

que em van cremar amb tota la pixa a la vista,

quin deshonor! I les meves concubines plorant amb molta tristor.

Però he tornat, amb força i crit, pel meu poble estimat,

que avui faig bullir! Vinc a portar gresca,

disbauxa i rauxa, però també a cantar veritats sense pausa.

 

L’Ajuntament, el meu castell, quina vergonya i quina mala gestió collons que heu fet, recordo quan amb les meves concubines i jo... jugàvem al pilla pilla... al escondite... a metges... anatomia i aquestes coses!

 

Rosa Fonoll, ai, ai, ai, de l’alcaldia et vull destronar!

Que el teu govern només es passeja i fa fotos per Instagram,

I la Renata sempre al teu costat,

totes dues volen sortir a la foto però res de pencar.

 

I ara als regidors, quin gran honor,

tenir-vos a l’Ajuntament, fent el menor esforç!

Jo, Rei Carnestoltes, arribo a manar,

I amb la meva crítica us faré ballar!

 

Rosa Fonoll, reina del tron,

d’urbanisme i seguretat en fas un son.

Robatoris per tot arreu, quin festival!

Potser t’hauries de posar un antifaç policial!

 

Renata, Renata, quin embolic!

Tanta feina i tu... com un botxí.

Somrius molt, això ningú t’ho nega,

Però educació i la cultura, ningú la rega.

 

Josep Maria Hugué, rei del carrer,

L’espai públic et veu poc fer.

Infraestructures? Això és per nens,

Jugues amb Legos tapant els forats bens plens!

I als treballadors, ai, quin tracte més dur,

Si fossis més amable, serien menys amargurs!

I dels contenidors, millor ni parlar,

si vols llençar la brossa, has de resar!

Plens, bruts i sense tapar,

així que millor... t’ho quedes a casa, i ja està!

I si anem a la platja, quina gran festa,

la zona blava és la gran sorpresa!

Els de Cubelles a pagar, i sense protestar!

I amb màquines noves... que van amb piles!

Quin gran negoci, sembla una desfilada,

del Shein les han comprat, quina passada!

 

Arturo Jesús, quin gran transparent,

però només et veig a la meva rua fent ambient.

Participació? Atenció? Comunicació?

O només filtres de TikTok en acció?

 

Alexandra Corvillo, benestar social,

però els pisos són un drama total.

Molts nuvis tenen, però quin embolic,

tu, mentrestant, amb modelitos fent un “clic”!

 

Narcís Pineda, quin marron,

els de l’Ajuntament et tenen passió!

Falten mans, falten suors,

mentre el turisme fa aigües a tots els racons!

 

Àlex Noheda, mestre del medi ambient,

no sé qué cullons  fots, perquè no et veiem.

 

Núria Planas, l’economia va rodant!

Sí, rodant cap al tancament, quin gran instant!

Igualtat? Sí, la dels regidors:

Si l’altre no penca, jo tampoc!

 

Pau Rodríguez, jove i despert,

de joventut en tens un exèrcit ben ple!

Hi ha tants a la porta de l’Espai Jove que venen en processó,

però clar, arriben els Mossos i es trenca la diversió!

 

I ara els que es van quedar sense cadira...

La resta de membres dels diferents partits, espavileu, que només feu crits!

Però quan toca governar i manar, de seguida us poseu a pactar

 

Jorge Mena, ets ben alt, sí senyor!

Però tan amunt que ningú et fa atenció!

 

Alexia Camardón, qui ets? Què fas?

Ni idea, ni puta idea, quina disfressa més majestuosa!

 

Robert Monzonis, on pares, bon home?

Ja no busques vots? Ai, que et falta l’oxigen del poble!

 

Enric Garcia, quina faç més galant,

Però de feina, res, només decorant!

 

Ester Soler, ai, quin mal record!

Tant de poder i ara... ni rastre, quin acord!

 

Juani Navarrete, tu segueix aquí,

I sinó, sempre estàs a temps algun dia de canviar de partit!

 

Daniel Pérez, canta molt i alça el puny,

Però d’aixecar el poble... no en tens ni un ronyó!

 

Tots aquest ramat, en algun moment van prometre un institut nou i bonic,

però ja fa bastants anys i encara no l’he vist!

Amb aquest pas, amb tant de retard,

farem classe als contenidors de la deixalleria,

quina barbaritat!

I parlant de la deixalleria,

quin bon negoci, ara paguem una pasta, quina alegria!

Un carnet nou tindràs, per col·leccionar,

a veure si també val pel Club Súper 3 per poder entrar!

 

I si tornes de la deixalleria i es posa a ploure,

No passis pel carrer Millera, allà on està l’escola Vora del Mar,

On està l’estació, no siguis bèstia! Que l’aigua arriba fins als collons... genolls,

i els cubellencs ja pesquen amb canyes i flors!

 

I què en dieu de les faroles al mig de les voreres?

Sembla que els tècnic es va quedar ample de veres!

Primer la farola, després la vorera i ara a fer eslàlom,

que, això sí, és gimnàstica sincera!

 

I què dieu dels tècnics,

els tècnics treballen?

Home, alguns sí, però en algunes regidories es fan el llit!

 

Oci, serveis i promeses trencades

I la festa i l’oci? Per on paren?

Els joves no tenen ni on fer gresca ni farra!

Un pub, una disco? Res de res,

com a molt, un kebab a prendre un te!

 

Cubelles riu i fa xerinola,

però falta alguna cosa que ens consola.

L’Espai Jove pels menors,

Casal d’avis pels més grans i els millors.

Els del Cubell, que ja no són tan joves,

i cada cop són més vells.

Els Mini Cubells corren i juguen contents,

però, un centre cívic, on és present?

Un espai per a tots, de trobada,

que la vila en tingui una casa ben granada.

 

L’Aliança, un somni perdut,

sense projectes, sense futur.

Tant d’esperar, tant d’il·lusió,

i al final, cap proposta ni emoció.

 

I Can Travé, quin gran misteri,

es van gastar els calés sense criteri.

Una compra feta amb fervor,

però sense ús, sense valor.

 

I qui fa festa, sense descans?

Les termites, dansa i tràngol!

Sense permisos, sense papers,

són les reines de la casa Can Travé!

 

I si estàs malalt, ostres!!

No truquis al CAP, que  no et contestaran,

i si ho fan, amb cara llarga et parlaran.

Com si per gust hi anéssim eh!!,

pobre de tu, que si et posen d’urgència,

et veuen en tres dies o més, segur!

On són els professionals? On és la vocació?

Que anar al metge no hauria de ser una condemna o un malson!

 

Que cada any sona igual!

L’Orquestra Maravella, quin gran moment!

Sempre els mateixos, com un monument!

Ja venen els néts, potser els besnéts,

quin repertori, sempre igualets!

Potser ja toca un canvi, no?

O esperarem a la jubilació.

 

Cubelles no vol màscares polítiques ni colors,

vol gestors valents i amb valors!

El meu estimat poble necessita solucions i no promeses,

menys discursos i més respostes!

Honorable alcaldessa, Rosa Fonoll, Renata i la resta de membres del govern i regidors.

Avui us parlo clar, sense embuts ni temor.

Quan toca eleccions, quin gran espectacle,

Per places i carrers, feu el vostre miracle.

 

Amb somriures i promeses, aneu de balcó en balcó,

Saludeu al mercat, repartiu algun petó.

Visiteu les escoles, us feu la foto a la plaça,

però quan ja esteu al despatx, la cosa ja no avança.

 

On sou quan plou i trona? Quan el poble està fotut?

Quan la DANA ho destrossa, quan el barri està venut?

Us veig sempre ben vestits, amb corbata i vestidet,

Però al fang i a la suor, ningú us ha vist ni un momentet.

 

Cubellencs i cubellenques, us agradaria veure,

aquest ramat de savis, suant com qualsevol obrer!

Que es treguin les corbates, les faldilles i l’americana,

I es posin les botes, que la feina ja els reclama!

 

Ajudeu els comerciants, als joves i als avis,

genereu feina digna i no discursos suposats savis.

Que abaixar-se el sou seria, un bon gest per començar,

que no cal cobrar tant per mirar i no fer res de veritat!

 

Així doncs, regidors, us dic amb alegria,

que si no voleu fang, el poble us ho recordarà cada dia!

Carnestoltes mana i riu, tot amb festa i ironia,

però si el poble es cansa, us cantarà les quaranta amb energia!

 

Oblideu-vos de defensar només un sector,

i feu que Cubelles brilli amb esplendor!

Un comerç proper, serveis de qualitat,

oci pels joves i un poble ben tractat!

 

Aprofiteu el turisme que tenim bones platges,

però cuideu-les, que són poques!

Serviu al poble, collons, que ja toca!

 

Cubellencs i cubellenques, ja està tot dit,

ara vosaltres, poseu-hi el crit!

Que la festa comenci, que l’alegria es noti,

I que ningú es quedi a casa com un soc!

 

Poseu-vos les màscares, sortiu a ballar, cardeu com conills,

que el Carnaval només acaba de començar!

Amb rauxa i disbauxa regnaré uns dies,

I després... bé, ja veurem com puguem les flames fredes i somrients!

 

Així que fora els problemes, fora la pressió,

que aquesta setmana manen la festa i la passió!

 

Visca Cubelles, visca la disbauxa, visca el Carnaval i visca jo que sóc genial!!!