Un grup d’actrius del taller de teatre del Centre Violeta de Cubelles recrea unes seqüències de la separació entre Cubelles i Vilanova

24 de juliol de 2024


Diverses escenes ficcionades de la la Revolta de les Dones de 1767 s’han incorporat al documental 'Vila Nova 1274' produït per Canal Blau i que explica els 750 anys de la Carta pobla. Aquest documental s’emetrà a Canal Blau el 29 de juliol.

Entrevista a Núria Jané, arxivera municipal

 

Cubelles ha estat l'escenari de la Revolta de les Dones de 1767. El divendres 12 de juliol, Canal Blau enregistrava unes escenes ficcionades d'aquests fets viscuts el 8 de gener de 1767 i que s'han incorporat al seu documental 'Vila Nova 1274' i que explica els 750 anys de la Carta pobla. Aquest documental s’emetrà a Canal Blau el 29 de juliol.

 

L'arxivera municipal de l'Ajuntament de Cubelles, Núria Jané, ha investigat el conflicte de separació de l’antic terme del Castell de Cubelles entre Cubelles i Vilanova. De fet, 'La Revolta de les dones de 1767: el conflicte territorial amb Vilanova'  és el projecte guanyador de la Beca d'Investigació Local 2023 de Núria Jané. En una entrevista a Ràdio Cubelles ha parlat d'aquesta gravació.

Durant uns minuts del documental es veurà la recreació del moment en el qual les dones cubellenques van sortir a defensar el seu territori davant d’una decisió de la Reial Audiència que consideraven injusta. Aquell dia els homes van marxar del municipi, les autoritats es van amagar i les dones van ser  les úniques que van plantar cara a l’autoritat judicial. Així es va viure la revolta amb la participació de dones de totes les classes socials. Núria Jané ha explicat que alhora d'enregistrar la recreació de la Revolta de les dones s'ha tingut cura dels detalls com ara el vestuari de les actrius.

Breu resum sobre els fets de gener de 1767: Les dones planten cara, les autoritats i els homes d'amaguen

 

Els ànims estaven molt caldejats de feia mesos, de tal manera que aquella jornada es va insultar, amenaçar i apedregar vilanovins i vilanovines. Després de dinar, les dones van reunir-se a l’anomenat baluard del castell (actual plaça del castell) i van sortir en processó fins a l’ermita de Sant Antoni. Anaven encapçalades per una bandera i tenien dues capitanes: l’Úrsula Marquès (muller de Pau Lleó) i la Rosa Gassó, vídua Mallofré, la més rica del poble. Eren entre 100 i 150 dones, joves i nenes, i anaven “armades” amb pals, pedres, destrals o aixades, de totes les classes socials.

 

Per altra banda, des de Vilanova, el Comissionat enviat per la Reial Audiència per a executar la fitació, davant les notícies que li arribaven sobre “l’alborot de les dones”, va fer cridar una comitiva de paisans armats i tres mossos de l’esquadra i es van desplaçar fins a Cubelles. També els acompanyaven diversos regidors de Vilanova i altra personal de la Reial Audiència. En total, una vintena d’homes. En una primera instància els vilanovins van intentar parlamentar per veure si es podia desfer aquell motí. La representant de les dones va ser la Rosa Gassó, vídua Mallofré, a qui el Comissionat va intentar convèncer que desfés la revolta. En tornar amb la resta de les dones i exposar-los el que li havia dit, totes es van negar a abandonar dient que tant estimaven viure com morir. Mentrestant, el Comissionat va enviar un parell de mossos de l’esquadra per intentar trobar les autoritats cubellenques, però a dins de Cubelles només hi havia dos o tres vells, i totes les portes tancades i barrades. També van intentar requisar la bandera, però no van aconseguir-ho.

 

El Comissionat va parlar amb la Rosa Gassó una segona ocasió i la va amenaçar directament, dient-li que, si no es retiraven, la faria directament responsable, i que procedirien a fer detencions. Sabent això, una part de les dones es van retirar juntament amb la Rosa Gassó, però les altres van persistir. Així, el Comissionat va enviar els mossos a detenir les dones que es resistien, sobretot aquelles que duien algun element “ofensiu”. Se’ls requisen “armes” i algunes d’elles se li encaren, dient que no tenen res a perdre. També prendran un home, marit d’una de les detingudes, que s’havia presentat davant del Comissionat per defensar-la.

 

Un cop el motí està desfet, la comitiva avança cap a Cubelles amb la intenció de trobar els regidors cubellencs. Com que no els localitzen, van a buscar el síndic procurador de l’Ajuntament, que vivia al castell perquè n’era l'administrador. Des del baluard, veuen un home sospitós en un canyar que hi havia prop del Molí de Baix. El Comissionat envia uns mossos a buscar-lo, i el troben a la gatzoneta, amagat entre les canyes, quasi assegut sobre l’aigua: era el síndic procurador de l’Ajuntament.

 

Al vespre, s’emporten els detinguts cap a la presó de Vilanova. Eren set dones i un home:

  • Úrsula Marquès Batlle, muller de Pau Lleó.
  • Maria Soler Padró, muller de Francesc Nin.
  • Maria Rovirosa Vilella, vídua d’Agustí Granell Borrell,
    jove de Mariagna Borrell.
  • Mariagna Borrell Almirall, vídua d’Agustí Granell
    Prats i sogra de Maria Rovirosa.
  • Marina Llagostera Fontanilles, vídua de Joan Cona
    Ricart.
  • Rosalia Ferrer Roig, muller de Pere Escardó.
  • Francesca Escala, muller de Josep Pedro.
  • Josep Pedro Almirall, marit de Francesca Escala.

 

Consulta l'avançament de la Beca d'Investigació Local sobre la revolta de les dones de 1767.


  • Icone facebook
  • Icone impressora
Logotip CC © Radio Cubelles
  • Carrer Colom, 7
  • 08880 Cubelles